La Missió del Pare Mulet
Sermó de Punta
In nomini Patri et Filio et... etcètera, etcètera i demés.
Quan més viu qualsevol dels qui hem nascut, més coses veu i més n'aprén. És aquesta una màxima tan certa que ningú del món pot qüestionar-me-la. Mirant-los estic a molts de vostès des de dalt d'aquesta trona com estan girant a veure si el que tenen al costat pot donar-los raó del que estic dient-los. Però no, no es preocupen que no és això el tema del meu sermó.
Ai, germans meus, afiguren-se vostès que el tema a tractar ara i avui és el Ball de les Llauradores d'Algemesí i la Declaració de Bé d'Interès Cultural i de possible Patrimoni de la Humanitat de la Festa de la Mare de Déu!
Si saberen quin pes tinc en el cor des de que sé, segons m'ha relatat el pare Bou Solt, els sermons mal donats i amonestacions que vos feren, llauradores i llauradors meus, tan bon punt acabà el Sopar de Bo! Ai, del pobre Bou Solt, que ha hagut d'anar-se'n cridant al frare boticari, per tal que li lliure unes herbetes per al mal de ventre, mira si n'és tant el dolor i l'angoixa que li ha causat la notícia!
Feligresos meus, rabuts i per enrabar, el cas és aquest: havent bonament sopat, tal i com pogueren les pobres ànimes pecadores del ball de les Llauradores, se'n alçà el batxiller Olivares i, pujant-se'n dalt la trona amb la humilitat i senzillesa que acostuma caracteritzar els bons batxillers, es dirigí a tots els allí presents amb uns termes i unes expressions que, per a molts germans meus en la fe, resultaven estranyes. Parlar del BIC? Prompte resultava clara l'admonició, i més clara que l'aigua clara de les fonts: els parlava de la declaració de Bé d'Interès Cultural amb que havia estat agraciada la nostra benvolguda Festa de la Mare de Déu de la Salut i del possible declarament de Patrimoni de la Humanitat i, per extensió, el ball de les Llauradores.
Gràcies a Déu, però, i a la seua santa mare, que el docte batxiller Olivares ben prompte tingué la subtilesa d'aclarir a molts dels allí presents que no parlava de cap marca de bolígraf ni de sabó per a la roba! Però és que els pareix a vostès, condemnats igual que una pota d'ase, què és digne per a un home pensar tal cosa? Déu ens guard! Però és que animals anaven i se'n tornaven més animals encara tal com diu l'Escriptura i es deu pensar el bon batxiller!
I així els anava advertint el docte Olivares: "... que amb la declaració BIC i la possible de Patrimoni de la Humanitat, no podreu variar l'uniforme del ball de les Llauradores..."; "... que ja no us podreu canviar la jupa el homes, ni la falda ni el gipó les dones..."; "... que amb la possible declaració de Patrimoni de la Humanitat haureu de demanar instància o sol·licitud per a fer-vos robes noves..."; "... que amb eixa declaració, llauradores i llauradors podreu rebre subvenció per fer-vos la roba...", i més coses per eixe estil, les quals no permeta o Sant Agustí o Sant Tomàs de Villanueva que em vinguen de nou a la memòria, per anar totes elles referides solum, solum a la roba o indument amb que acostumen vestir-se els confrares, germans meus en la fe, del ball de les Llauradores. Finis coronat opus que dirien els jesuïtes!
Feligresos rabuts meus: si vostès conegueren al batxiller de qui els parle, com jo el conec, de segur que moltes voltes els donaria ganes de moure un canyeret! Però als qui trencaria jo una estaca en les costelles és a tots els pardals que l'escoltaven, per ser més callats i submisos que les ovelles que pasturen per la serra de Corbera!
Com què lligats aneu a estar, fills meus, per la declaració de Bé d'Interès Cultural de la festa d'aquest beneït poble? I de ser així, què ès? Què les normatives només lliguen les robes? I que direm dels balls! Tots els rabuts i rabudes i per enrabar m'han fet saber, ja no només a mi personalment, sinó al pare Claret, a Bou Solt i a mitja província dominica, que el vostre mestre mossèn Adrià, ha variat tots i cadascun dels balls de la vostra confraria, des del primer a l'últim. I això no ho lliga la normativa?
O siga, que amb la declaració de Bé d'Interès Cultural o la possible declaració de Patrimoni de la Humanitat pretén dir el batxiller Olivares que es prohibirà tal o qual peça de roba, tal o qual color o teixit; que no es podrà fer cap confrare ni jaqueta ni pantaló nou ni falda ni res de res i, en canvi, mossèn Adrià podrà fer el que vulga i li vinga en gana dels balls que s'han heretat dels vostres avantpassats? No ho veig jo clar això, no ho veig, i Santa Llúcia que m'il·lumine o em deixe cec si no tinc raó!
Segons facsímil que m'ha fet arribar el pare lector i bibliotecari del Convent, veiem que diu la publicació al DOCV del Decret 117/2010, de 27 d'agost, del Consell, pel que es declara Bé d'Interès Cultural Immaterial, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, respecte del ball de la nostra santa confraria:
- El Bolero o Llauradores: és el ball més modern de tots els que formen la processó: apareix per primera vegada en 1905.
- Membres: un mestre i parelles d'hòmens i dones.
- Vestit: de llauradora les dones i de torrentí els hòmens.
- Música: instruments de vent de banda.
- Instruments rítmics: castanyoles.
- Balls: València, Reyes, Trensats, Típics, Madrid, Bots i El Centenari.
Ai, pares, mares, tios, ties, germans, germanes, fills i filles, què ballant aneu a buscar la vostra perdició! Què animals anaveu i se'n tornaveu més animals encara! Què hi ha res que parle com heu de vestir a la confraria? No es veu res ni amb les ulleres de batre!
En canvi, si que s'esmenten el balls. I de suposar és que aquests siguen els mateixos que els que vos han estat cedits pels més vells i veterans de la confraria, i no d'altres ni variants. Però, sorpresa, que hi apareixen set balls! Deu ser el dimoni, que sempre va a l'aguait.
I m'acomiade i fins a l'altra, no sense abans demanar tres Ave Maries: la primera, per a que l'àngel que al peus porta al diable guarde aquesta santa confraria de boleres i boleros d'Algemesí, tal com guardava al regidor Pedrassa quan anava políticament pel món; la segona, per a que el seguici de llauradores i llauradors disfruten bé del plaer d'albergar als piadosos barons encarregats de dirigir-los i regenerar-los; i la tercera i totes tres, per a que Déu em done a mi bona cosa d'anys de vida, a fi de poder denunciar molts abusos que per l'estil tenen lloc en eixa santa confraria de la beneïda ciutat d'Algemesí. Amén Jesús.
Llomellet amb tomaqueta,
per a postres un pastís,
i de quan en quan copeta...
ai, quin vespre més feliç!
Llomellet amb tomaqueta,
per a postres un pastís,
i de quan en quan copeta...
ai, quin vespre més feliç!
El Pare Mulet, defensor de tots vostès.
