TROSSOS I MOSSOS

La Missió del pare Mulet

Sermó d'espenta

In nomini Patri et Filio et... etcètera, etcètera i demés.

Feligresos meus, rabuts i per enrabar, m'acaben de donar la notícia. Des d'aquell memorable dia en que, sens dubte per porgar algun pecadet, va permetre el Senyor que caiguera sobre les meues espatlles aquella pomposa figuera que tenia plantada en l'hortet del Convent -que tan bons fruits em donava-, i que va ser causa de que m'estiguera malalt al llit per espai d'algunes setmanes sense poder eixir ni a predicar ni a continuar amb les meues missions, que no em trobava ni tan trist ni pesarós com em trobe ara que acaben de dar-me coneixement de la cosa. 

No tenia molts desitjos de pujar dalt de la trona amb aquest temps tan bascós i de calor, però és que la cosa és tan gran, tan coenta i desvergonyida que no tinc altre remei que conhortar-vos.

Ai, germans meus rabuts! Què ahir van celebrar el Sopar de Bo els del Ball de les Llauradores! Sí, fills meus. Com bonament penseu això no te res de mal, ans al contrari. Però, és que ara us diré la feta de la minuta o menú, o siga el que tan bròfegament s'engoliren les llauradores, i el llauradors també, que quede en clar i Déu ens perdone, després d'afegir els euros que tan cristianament havien de posar per cada cap batejat. 

Puix, senyor, el cas és què, segons un bon feligrès meu m'ha dit en confessió non sacra, havien de sopar "Chuletón ibérico con guarnición" segons resava el "cartapasio" anunciat al quatre vents pels heralds querubínics del ball i pel bloc internauta de la confraria. I quina seria la sorpresa quan, per compte d'això, m'ha dit què el que soparen fou "cuixeta de pato"!!! Àngel a Maria!!!

Ai, germans meus, què no em direu que la cosa no té bemolls! Tant com per a caure les pobres persones malaltes del ventrell o anar llargues de vareta per haver de menjar gat per llebre, com em va succeir a mi l'any passat per voler-me quedar a dinar fora del Convent. Què on estiga un bon "chuletón ibérico" què es lleve l'animal de ploma!

I això, a raó de quin sant? Ni el bo de Sant Gaietà ens podria donar raó. Mutis i a sopar omnis labradoribus gentes. Ni mu, ni ma, ni explicació de fill de dona es va donar als allí presents, tots comensals llauradorencs. A engolir. I mut i callosa, per si ve la rabosa. 


Aleshores, fills meus rabuts i rabudes i per enrabar: Qui acabà papant-se les bones llesques de "chuletón ibérico" anunciades i que esperàveu rossegar i empassar-se amb divinal plaer? Us comprenc i tan bé que us comprenc, ànimes meues! 


Però això serà així sempre, ací a la terra i a l'infern, d'on espere que Déu ens lliure, mentre nosaltres els pobrets mortals no li vulgam posar remei i continuem sent uns "viva la virgen" que deia un fraret amic meu d'allà de Conca, ja que, segons aquest bon feligrès i protegit meu, al refectori, o millor dit a la sala menjadora, ningú obrigué la boca, de no ser per engolir els insípids i magres trossos del pobret "patet".

I ací acabaré i prou per a hui, no sense abans encomanar-vos tres Ave Maries: la primera, per a que no tornen a cagar-la tan ben cagada els de la Junta del Ball de les Llauradores en qüestions de Menú. La segona, per tal què ara no vinguen a agarrar-me escorrentia les pobretes llauradores que es paparen el sopar amb la feta d'haver menjat gat per llebre, o ànec per bou, que és el cas. I, la tercera i totes tres, per a que ploguen, ja que no bones aiguades, bitlletets de cinc o deu euros, que no siguen falsos perquè d'aquestos en corren molts; per a que puguem arreplegar-ne tots i jo, amb els hàbits arromangats, més que ningú, si fóra possible. Amén.


I perquè cansar-se volen
en fer averiguacions?
No són els diners redons?
Doncs com són redons, redolen,
i es perden a redolons!

El Pare Mulet