Troba les cent diferències
(Solució proximament)
El Pare Mulet
dimarts, 20 de setembre del 2011
dilluns, 19 de setembre del 2011
TROSSOS I MOSSOS
La Missió del Pare Mulet
Sermó de Punta
In nomini Patri et Filio et... etcètera, etcètera i demés.
Quan més viu qualsevol dels qui hem nascut, més coses veu i més n'aprén. És aquesta una màxima tan certa que ningú del món pot qüestionar-me-la. Mirant-los estic a molts de vostès des de dalt d'aquesta trona com estan girant a veure si el que tenen al costat pot donar-los raó del que estic dient-los. Però no, no es preocupen que no és això el tema del meu sermó.
Ai, germans meus, afiguren-se vostès que el tema a tractar ara i avui és el Ball de les Llauradores d'Algemesí i la Declaració de Bé d'Interès Cultural i de possible Patrimoni de la Humanitat de la Festa de la Mare de Déu!
Si saberen quin pes tinc en el cor des de que sé, segons m'ha relatat el pare Bou Solt, els sermons mal donats i amonestacions que vos feren, llauradores i llauradors meus, tan bon punt acabà el Sopar de Bo! Ai, del pobre Bou Solt, que ha hagut d'anar-se'n cridant al frare boticari, per tal que li lliure unes herbetes per al mal de ventre, mira si n'és tant el dolor i l'angoixa que li ha causat la notícia!
Feligresos meus, rabuts i per enrabar, el cas és aquest: havent bonament sopat, tal i com pogueren les pobres ànimes pecadores del ball de les Llauradores, se'n alçà el batxiller Olivares i, pujant-se'n dalt la trona amb la humilitat i senzillesa que acostuma caracteritzar els bons batxillers, es dirigí a tots els allí presents amb uns termes i unes expressions que, per a molts germans meus en la fe, resultaven estranyes. Parlar del BIC? Prompte resultava clara l'admonició, i més clara que l'aigua clara de les fonts: els parlava de la declaració de Bé d'Interès Cultural amb que havia estat agraciada la nostra benvolguda Festa de la Mare de Déu de la Salut i del possible declarament de Patrimoni de la Humanitat i, per extensió, el ball de les Llauradores.
Gràcies a Déu, però, i a la seua santa mare, que el docte batxiller Olivares ben prompte tingué la subtilesa d'aclarir a molts dels allí presents que no parlava de cap marca de bolígraf ni de sabó per a la roba! Però és que els pareix a vostès, condemnats igual que una pota d'ase, què és digne per a un home pensar tal cosa? Déu ens guard! Però és que animals anaven i se'n tornaven més animals encara tal com diu l'Escriptura i es deu pensar el bon batxiller!
I així els anava advertint el docte Olivares: "... que amb la declaració BIC i la possible de Patrimoni de la Humanitat, no podreu variar l'uniforme del ball de les Llauradores..."; "... que ja no us podreu canviar la jupa el homes, ni la falda ni el gipó les dones..."; "... que amb la possible declaració de Patrimoni de la Humanitat haureu de demanar instància o sol·licitud per a fer-vos robes noves..."; "... que amb eixa declaració, llauradores i llauradors podreu rebre subvenció per fer-vos la roba...", i més coses per eixe estil, les quals no permeta o Sant Agustí o Sant Tomàs de Villanueva que em vinguen de nou a la memòria, per anar totes elles referides solum, solum a la roba o indument amb que acostumen vestir-se els confrares, germans meus en la fe, del ball de les Llauradores. Finis coronat opus que dirien els jesuïtes!
Feligresos rabuts meus: si vostès conegueren al batxiller de qui els parle, com jo el conec, de segur que moltes voltes els donaria ganes de moure un canyeret! Però als qui trencaria jo una estaca en les costelles és a tots els pardals que l'escoltaven, per ser més callats i submisos que les ovelles que pasturen per la serra de Corbera!
Com què lligats aneu a estar, fills meus, per la declaració de Bé d'Interès Cultural de la festa d'aquest beneït poble? I de ser així, què ès? Què les normatives només lliguen les robes? I que direm dels balls! Tots els rabuts i rabudes i per enrabar m'han fet saber, ja no només a mi personalment, sinó al pare Claret, a Bou Solt i a mitja província dominica, que el vostre mestre mossèn Adrià, ha variat tots i cadascun dels balls de la vostra confraria, des del primer a l'últim. I això no ho lliga la normativa?
O siga, que amb la declaració de Bé d'Interès Cultural o la possible declaració de Patrimoni de la Humanitat pretén dir el batxiller Olivares que es prohibirà tal o qual peça de roba, tal o qual color o teixit; que no es podrà fer cap confrare ni jaqueta ni pantaló nou ni falda ni res de res i, en canvi, mossèn Adrià podrà fer el que vulga i li vinga en gana dels balls que s'han heretat dels vostres avantpassats? No ho veig jo clar això, no ho veig, i Santa Llúcia que m'il·lumine o em deixe cec si no tinc raó!
Segons facsímil que m'ha fet arribar el pare lector i bibliotecari del Convent, veiem que diu la publicació al DOCV del Decret 117/2010, de 27 d'agost, del Consell, pel que es declara Bé d'Interès Cultural Immaterial, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, respecte del ball de la nostra santa confraria:
- El Bolero o Llauradores: és el ball més modern de tots els que formen la processó: apareix per primera vegada en 1905.
- Membres: un mestre i parelles d'hòmens i dones.
- Vestit: de llauradora les dones i de torrentí els hòmens.
- Música: instruments de vent de banda.
- Instruments rítmics: castanyoles.
- Balls: València, Reyes, Trensats, Típics, Madrid, Bots i El Centenari.
Ai, pares, mares, tios, ties, germans, germanes, fills i filles, què ballant aneu a buscar la vostra perdició! Què animals anaveu i se'n tornaveu més animals encara! Què hi ha res que parle com heu de vestir a la confraria? No es veu res ni amb les ulleres de batre!
En canvi, si que s'esmenten el balls. I de suposar és que aquests siguen els mateixos que els que vos han estat cedits pels més vells i veterans de la confraria, i no d'altres ni variants. Però, sorpresa, que hi apareixen set balls! Deu ser el dimoni, que sempre va a l'aguait.
I m'acomiade i fins a l'altra, no sense abans demanar tres Ave Maries: la primera, per a que l'àngel que al peus porta al diable guarde aquesta santa confraria de boleres i boleros d'Algemesí, tal com guardava al regidor Pedrassa quan anava políticament pel món; la segona, per a que el seguici de llauradores i llauradors disfruten bé del plaer d'albergar als piadosos barons encarregats de dirigir-los i regenerar-los; i la tercera i totes tres, per a que Déu em done a mi bona cosa d'anys de vida, a fi de poder denunciar molts abusos que per l'estil tenen lloc en eixa santa confraria de la beneïda ciutat d'Algemesí. Amén Jesús.
Llomellet amb tomaqueta,
per a postres un pastís,
i de quan en quan copeta...
ai, quin vespre més feliç!
Llomellet amb tomaqueta,
per a postres un pastís,
i de quan en quan copeta...
ai, quin vespre més feliç!
El Pare Mulet, defensor de tots vostès.
diumenge, 18 de setembre del 2011
EL PARE MULET
Devots filles i fills d'Algemesí, i del que us he de dir què Déu em perdone: ja sabeu que més val posar-se a puta que a comprovadora però, com que la ment és humana i els remordiments de l'ànima no m'han deixat descansar assossegadament a la quietud de la meua cel·la, no m'he vist en altre remei que tirar mà dels estris informàtics i navegadors internautes per tal de confirmar el que molt devotament em confessà aquell feligrès meu que assistí al Sopar de Bo del ball de les Llauradores. I anem per feina.
Més que jo, germans meus i fills de les vostres mares, vos coneixia segurament la Sagrada Escriptura quan va dir aquelles paraules: Anaven animals i tornaven més animals encara. Puix per a vosaltres van ser escrites! Si vos acontenteu amb el que vos donen i no feu res per treure-li tot el suc a la tarongeta, jo no podré fer miracles, ni vull fer-los sense llicència de Déu, per molt que us predique! Vosaltres, com si fóreu burros de reata, mix, mix, per l'una m'entra, per l'altra m'ix!
Com vos acontenteu, feligresos meus rabuts i per enrabar, en menjar "CONFIT DE PATO" si al menú, que en plena confessió non sacra em deia aquell altre feligrès meu, s'anunciava a les ben clares "CHULETÓN IBÉRICO CON GUARNICIÓN"?
 |
| Menú del Sopar de Bo del Ball de les Llauradores per al 16 de setembre de 2011 |
Així ho he trobat jo al blog del ball de les Llauradores i així vos ho mostre. Quanta raó tenia aquest feligrés meu. I jo, rondinant, rondinat, com que no l'acabava de creure... Nostre Senyor que em perdone.
Però vosaltres, fills meus, què féreu? Engolir-vos el "patet", clar. Rucs, més que rucs, i és que quan hi ha fam sobra la gana. És que sou tan "carrasquenyos" i teniu la corfa tan dura que per més furgades que vos peguen mai vos podran fer sang! Si pagueu per "chuletón", com vos conformeu amb el "pato"? Amen Jesús.
I rode la roda
a la valenciana;
casaca de moda,
arròs i tartana.
El Pare Mulet
SABÍEU QUE...
Fills meus, topudes i toputs de les meues entranyes, estrenem ara i ací, com qui no vol la cosa i per recomanació expressa del meu Superior, aquest apartat especialment adreçat als més joves, ja no sols dels de joventut de cos i ànima que deia Santa Leocàdia, sinó als més novells en incorporar-se als rosaris i novenes del ball de les Llauradores. A d'eixos van dirigides, en definitiva, aquestes santes paraules, per veure si salvant alguna d'aquestes desventurades ànimes de caure en pecat a les condemnes de l'infern podem, a més, treure'n de les del purgatori, més que siga unes poquetes. Que així siga.
- Sabíeu que... abans que es generalitzara entre tota la població topuda, allà pels anys seixanta en avant, la horrible i nefasta denominació de llauradores per designar les balladores i balladors del bolero de la processó, és coneixia el ball amb el nom de valencianes.
- Sabíeu que... més abans encara, quan no hi existien a la processó ni sis balls ni sis músiques, és coneixia única i exclusivament com a ball del bolero. Havia finalitzat la guerra civil.
El Bou Solt
dissabte, 17 de setembre del 2011
TROSSOS I MOSSOS
La Missió del pare Mulet
Sermó d'espenta
In nomini Patri et Filio et... etcètera, etcètera i demés.
Feligresos meus, rabuts i per enrabar, m'acaben de donar la notícia. Des d'aquell memorable dia en que, sens dubte per porgar algun pecadet, va permetre el Senyor que caiguera sobre les meues espatlles aquella pomposa figuera que tenia plantada en l'hortet del Convent -que tan bons fruits em donava-, i que va ser causa de que m'estiguera malalt al llit per espai d'algunes setmanes sense poder eixir ni a predicar ni a continuar amb les meues missions, que no em trobava ni tan trist ni pesarós com em trobe ara que acaben de dar-me coneixement de la cosa.
No tenia molts desitjos de pujar dalt de la trona amb aquest temps tan bascós i de calor, però és que la cosa és tan gran, tan coenta i desvergonyida que no tinc altre remei que conhortar-vos.
Ai, germans meus rabuts! Què ahir van celebrar el Sopar de Bo els del Ball de les Llauradores! Sí, fills meus. Com bonament penseu això no te res de mal, ans al contrari. Però, és que ara us diré la feta de la minuta o menú, o siga el que tan bròfegament s'engoliren les llauradores, i el llauradors també, que quede en clar i Déu ens perdone, després d'afegir els euros que tan cristianament havien de posar per cada cap batejat.
Puix, senyor, el cas és què, segons un bon feligrès meu m'ha dit en confessió non sacra, havien de sopar "Chuletón ibérico con guarnición" segons resava el "cartapasio" anunciat al quatre vents pels heralds querubínics del ball i pel bloc internauta de la confraria. I quina seria la sorpresa quan, per compte d'això, m'ha dit què el que soparen fou "cuixeta de pato"!!! Àngel a Maria!!!
Ai, germans meus, què no em direu que la cosa no té bemolls! Tant com per a caure les pobres persones malaltes del ventrell o anar llargues de vareta per haver de menjar gat per llebre, com em va succeir a mi l'any passat per voler-me quedar a dinar fora del Convent. Què on estiga un bon "chuletón ibérico" què es lleve l'animal de ploma!
I això, a raó de quin sant? Ni el bo de Sant Gaietà ens podria donar raó. Mutis i a sopar omnis labradoribus gentes. Ni mu, ni ma, ni explicació de fill de dona es va donar als allí presents, tots comensals llauradorencs. A engolir. I mut i callosa, per si ve la rabosa.
Aleshores, fills meus rabuts i rabudes i per enrabar: Qui acabà papant-se les bones llesques de "chuletón ibérico" anunciades i que esperàveu rossegar i empassar-se amb divinal plaer? Us comprenc i tan bé que us comprenc, ànimes meues!
Però això serà així sempre, ací a la terra i a l'infern, d'on espere que Déu ens lliure, mentre nosaltres els pobrets mortals no li vulgam posar remei i continuem sent uns "viva la virgen" que deia un fraret amic meu d'allà de Conca, ja que, segons aquest bon feligrès i protegit meu, al refectori, o millor dit a la sala menjadora, ningú obrigué la boca, de no ser per engolir els insípids i magres trossos del pobret "patet".
Aleshores, fills meus rabuts i rabudes i per enrabar: Qui acabà papant-se les bones llesques de "chuletón ibérico" anunciades i que esperàveu rossegar i empassar-se amb divinal plaer? Us comprenc i tan bé que us comprenc, ànimes meues!
Però això serà així sempre, ací a la terra i a l'infern, d'on espere que Déu ens lliure, mentre nosaltres els pobrets mortals no li vulgam posar remei i continuem sent uns "viva la virgen" que deia un fraret amic meu d'allà de Conca, ja que, segons aquest bon feligrès i protegit meu, al refectori, o millor dit a la sala menjadora, ningú obrigué la boca, de no ser per engolir els insípids i magres trossos del pobret "patet".
I ací acabaré i prou per a hui, no sense abans encomanar-vos tres Ave Maries: la primera, per a que no tornen a cagar-la tan ben cagada els de la Junta del Ball de les Llauradores en qüestions de Menú. La segona, per tal què ara no vinguen a agarrar-me escorrentia les pobretes llauradores que es paparen el sopar amb la feta d'haver menjat gat per llebre, o ànec per bou, que és el cas. I, la tercera i totes tres, per a que ploguen, ja que no bones aiguades, bitlletets de cinc o deu euros, que no siguen falsos perquè d'aquestos en corren molts; per a que puguem arreplegar-ne tots i jo, amb els hàbits arromangats, més que ningú, si fóra possible. Amén.
I perquè cansar-se volen
en fer averiguacions?
No són els diners redons?
Doncs com són redons, redolen,
i es perden a redolons!
El Pare Mulet
divendres, 16 de setembre del 2011
EL BOU SOLT
Tabalets i dolçaines, processons, ciris i traques, cassalles, cubates i colpets, és tot el que la pàtria de Pedrassa constitueix, especialment als carrers de la Muntanya, Molí i Passeig, la popular i afamada festivitat que, a son beneïda patrona, els algemesinencs tots els anys li dediquen.
Vespra i Festa, dos dies duren les festes que amb les distraccions adés indicades o d'altres paregudes se'n passen en un buf de mascle, quan no es femella. I no els toquen vostès als algemesinencs les festes de la seua Patrona perquè de segur que renyiran fins i tot amb les animetes del Purgatori.
I ací, ple de basques i de picors, feligresos rabuts meus -i quan menys us ho esperaveu-, es quan entra a dir missa el ball de les Llauradores, amb el seu seguici de cabiscol i resta de ministres. Introito ad altare
No hi ha animal més resolt
a envestir sense clemència,
que un frare que té llicència
per fer quant vulga el Bou Solt.
El mateix, o siga, un servidor de vostès, el Bou Solt.
EL PARE MULET
Cavallers, ja estic ací! Jo escriptor! Jo periodista! Jo convertit, de la nit al dia, en Director de l'opinió pública que s'arreplegarà i s'editarà -vulguen que no-, en aquest setmanari apolític i del Bou Solt que és El Pare Mulet, que renaix i de nou veu la llum a Algemesí, després de més de cent anys en que el feren nàixer per primera vegada d'altres il·lustrats valencians de la Renaixença nostrada, lletraferits sarcàstics de cordell i d'espardenya.
A tota pressa s'acosta la Setmana de Bous i de seguida el Nadal i l'Any Nou... i el Pare Mulet, que pertany a l'orde de Predicadors, te també molt pressa per dur a terme una missió que acomplir amb el sant objecte o fi de defensar els furs del dret públic, violats des de ja fa temps per més de quatre passerells o pardalots de gàbia que, sostenint-se contra tota ventada en la seua superba posició més o menys oficial, abusen amb la major desvergonya vista fins ara de la ingenuïtat de molts subjectes folklòrics, dels que hi abunden pel nostre poble.
Però, a poc a poc, que li diu la gallina al gall, anirem trossejant la carn.
I encara diuen que el fill
d'aquell que manava en França,
vol ficar-se en esta dansa
per posar-se en bon perill!
El Pare Mulet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)